diumenge, 3 de febrer del 2013




nit, mantell de luciernagas

la nit és el coixí de lluernes
i el cel plens d'astres,
és el moment on la lluna neix joiosa
bé blanca i empolainada
perquè la nit és l'únic lloc on
  la teranyina de punts de llum
  s'encén desesperadament
per comensar una filada inacabada

1 comentari:

  1. És un poema molt maco. Però qui l'ha fet? D'altra banda, sembla una mica traduït. Ens pots dir alguna cosa?

    ResponElimina