La setmana passada vam esculter aquesta cançó: Hospital del Mar dels Pets. Tractac d'una noia que s'està morint i el noi l'està animant a viure.
La lletra de la cançó és aquesta.
El teu cor batega fort, malgrat la resta del cos
Ets tan lluny ara del port, en el teu cap s'ha fet fosc
Al mig d'un gran hospital com una illa en l'oceà
Vols saber que t'ha passat, sobretot que passarà
Tu no pots deixar-me sense el teu alè,
Ni jo vull deixar-te sola en cap moment
Tu respira a poc a poc, tranquil·lament
Que jo et duré l'aire d'on bufi el vent
Tu adormida en algun lloc, serenament,
Que jo et vetllo el somni entre la gent
Entre màquines i tubs, lluites contra el temporal,
En qüestió de dos minuts t'ha passat tot pel davant
A la platja dels records t'imagino tot cantant,
La mar xiula aquells acords, d'un cantautor italià
I aviat a casa, començar de nou,
T'espera una barca en el nostre moll
Tu respira a poc a poc....
Reportatge fet per Eduardo Miguel Cabezas Salazar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada